Alimentació, dietes i seguretat alimentària
Assessorament nutricional i dietètic, menús personalitzats, formació

Catalunya és una gran productora i consumidora de musclos i altres fruits de mar. Aquests productes són mol·luscs bivalves i tenen en comú que són organismes filtradors de l’aigua de mar: l’aigua passa a través d’ells, així que la qualitat d'aquest element n'afecta la seguretat.

Per evitar riscos innecessaris en consumir mol·luscs cal tenir en compte aquests consells:

• En adquirir-los, assegureu-vos que tenen bones característiques de frescor. Han d’estar vius en el moment de la compra: cal que reaccionin si feu un copet a la closca, la qual no ha d'estar bruta ni trencada, i sí que ha d'estar mullada i brillant. Han de contenir líquid intravalvar, que serà clar, transparent i abundant. I, sobretot, l'olor ha de ser d’agradable olor a mar. Les closques han d’estar tancades i han d’oferir una forta resistència a obrir-se. Si les closques no estan fortament tancades, vol dir que l'animal ja no està viu. Si estan una mica obertes però al tocar-les es tanquen, encara estan vius i es poden consumir. La carn serà consistent.

• Sempre hem de rebutjar-los si l’olor es desagradable. També si tenen poca resistència a l’obertura, si no reaccionen al tocar-los, si tenen poc líquid interior i/o està tèrbol, o si la seva carn és tova i estan encongits dins de la closca.

• Adquiriu-los en establiments de confiança, on sempre ha d'estar exposada la informació de la procedència i fins i tot de la data de depuració, si és el cas. Si ho demaneu han de poder-vos ensenyar les etiquetes de l’envàs original.

• Sempre us han d'informar si eren productes descongelats. En el rètol de venda s’ha d’anunciar i indicar la data de descongelació.

• Si comprem productes congelats, fer-ho al final de la compra, de manera que minimitzem el trencament de la cadena del fred.

• A casa, heu d’aplicar bones pràctiques d'higiene: manteniu la cadena fred (temperatura de refrigeració, per sota dels 4ºC), controleu el temps d’emmagatzematge en refrigeració i eviteu la contaminació creuada (netedat i ordre a la nevera, rentar-se les mans, la neteja dels estris i superfícies, etc.). Aquests productes mai han d’estar fora de la nevera més de dues hores, i el millor és minimitzar aquest temps.

• Abans de consumir-los, s'han d’esbandir per eliminar possibles residus. És millor tallar els fils que tenen i no arrencar-los, perquè es podria malmetre la carn. Tampoc cal treure les adherències dures de la closca, ja que en el moment de la cocció, ajudaran a potenciar el gust a mar.

• Si no es consumeixen un cop nets, es conservaran en un lloc fresc com la nevera, fins al moment de cuinar-los, amb un drap humit a sobre. Però no ha de transcórrer molt de temps. Si es calcula que passarà més d'un dia, és recomanable cuinar-los i congelar-los o congelar-los en cru, de manera que es podran conservar entre tres i sis mesos.

• La cocció és una bona barrera sanitària, de manera que disminueix el risc de presència de microorganismes. Ara bé, la cocció no destrueix les toxines del plàncton. Per aquest motiu, hem d’evitar que el que s’anomenen grups de risc mengin productes del mar crus: cal ser conscients del risc que comporta. Aquestes persones més sensibles són les dones embarassades, les persones grans, les immunocompromeses o les persones que pateixen una patologia subjacent (càncer, diabetis, malalties hepàtiques, infecció per VIH, etc.)

• Quan es preparin s'ha de tenir en compte que els exemplars que no s'obrin amb la cocció és millor rebutjar-los, perquè això indica que és probable que hagin mort abans.

Hi ha qui aprofita per recol·lectar els seus propis musclos, cloïsses, cargols, pegellides o pellerides... Està prohibit , ja que no podem assegurar que els teixits no presentin bacteris, virus o altres contaminants, encara que estiguin ben vius. Les aigües d’on procedeixen els mol·luscs que es comercialitzen estan sotmeses a controls, i també la seva carn.