Alimentació, dietes i seguretat alimentària
Assessorament nutricional i dietètic, menús personalitzats, formació

L'ou és un aliment bàsic amb un gran valor, ja que
cobreix els requisits nutricionals de la població en general. A més, té
un valor afegit respecte a altres fonts de proteïna i és la seva major biodisponibilitat, és a dir, que els nutrients que aporta són més fàcils d'absorbir per l'organisme.

Un ou conté sis grams de proteïna i 14 nutrients essencials, incloses les vitamines A, B, D i E, a més de calci, seleni i iode.

Es tracta d'un producte bastant simple: està format per closca, rovell i clara.
En truites, ous ferrats, ous bullits, etc., és un aliment polivalent a
la cuina i molt popular. Els catalans consumim cada any 76 milions de dotzenes d'ous. Això es tradueix en més d'11 dotzenes per persona, unes 131 unitats en total.

Per tant, és un dels aliments que més es consumeixen, però també dels que més dubtes generen, tant pel que fa al seu ús i manipulació, com a la seva conservació.

On cal guardar els ous?

Es recomana guardar els ous en un lloc fresc, sec i a una temperatura constant que no passi dels 15 ºC.

És important que els ous no pateixin canvis bruscos de temperatura.
Això provocaria condensacions sobre la closca i aquesta humitat
facilitaria la multiplicació de gèrmens, la desintegració de la capa
protectora de l'ou --la cutícula-- i, per tant, la seva possible
contaminació.

Per tant, si no volem riscos i volem allargar la seva vida útil, el lloc més adequat on guardar els ous és la nevera.

Dins de la nevera, on es poden posar durant tot l'any, haurien d'estar separats de la resta d'aliments, preferiblement en una ouera. El fet de posar-los en un recipient a part dificulta les contaminacions creuades amb altres aliments. La capsa de cartró en què normalment es venen serveix perfectament. A més, el fet de conservar-los al seu envàs original
assegura que els ous estiguin sempre emmagatzemats en la posició ideal,
amb el seu extrem més gran cap a dalt, una posició que permet que el
rovell es mantingui centrat, que és el desitjable.

Tot i que sovint es col·loca l'ouera a la porta del frigorífic, de
fet, aquest no és el lloc més adequat, ja que quan obrim la porta de la
nevera, aquesta és la part que més s'escalfa en entrar en contacte amb
l'aire de la cuina, cosa que podria provocar un trencament de la cadena de fred. Per tant, l'ideal seria deixar-los als prestatges baixos o intermedis de la nevera, on hi ha menys oscil·lació de temperatura.

Si bé és cert que a la botiga o al supermercat on els comprem no estan col·locats en frigorífics, sinó en prestatgeries a temperatura ambient. Això es fa per impedir que en el trajecte de portar-los fins a casa hi pugui haver una alteració brusca de la seva temperatura.

Data de caducitat

Sempre és millor consumir els productes --sobretot els frescos--
abans de la seva data de caducitat, així s'eviten riscos per a la salut.
En el cas dels ous, aquesta data apareix a les oueres o a la mateixa
closca de l'ou.

Segons l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, no s'han
d'utilitzar ous que hagin sobrepassat la seva data de consum preferent.

Què vol dir la numeració que porten inscrita els ous?

Els ous que trobem a la botiga o al supermercat porten inscrita una numeració que ens indica com han estat criades les gallines que els han fet i d'on provenen els ous.

El primer dígit indica la forma de criança; el segon i tercer, indiquen el país d'on prové; el quart i cinquè, la província d'ubicació de la granja; el sisè, setè i vuitè, el municipi; i el novè, desè i onzè dígits identifiquen la granja.

Cal rentar els ous?

Posar els ous sota l'aixeta després de comprar-los és una pràctica que, a més de ser innecessària, pot ser contraproduent, ja que l'aigua no elimina bacteris com el de la salmonel·la.

La salmonel·la és el principal risc alimentari que es relaciona amb
el consum d'ous. El bacteri en si no és gaire resistent a condicions
ambientals relativament habituals, com ara elevades concentracions de
sal, llum solar, dessecació o calor, però pot trobar-se en el medi
ambient i transmetre's a través dels aliments, i és el responsable de
nombrosos casos de toxiinfeccions d'origen alimentari.

Segons l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), netejar els ous és una porta als bacteris, ja que la seva closca té milers de petits porus.

De cap manera s'ha de fer, tampoc, amb un drap o fregall,
ja que són una bona reserva de microorganismes. Només és acceptable
rentar amb aigua o netejar els ous --si per exemple hi ha algun
excrement-- en el cas que s'hagin de consumir immediatament i
assecar-los bé amb paper de cuina d'un sol ús.

A més, quan trenquem un ou cal vigilar amb la possible contaminació ambiental, que podria passar de la closca a l'interior. Tal com recorda l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, "no s'ha de trencar l'ou en el mateix recipient on després s'ha de batre, ni separar la clara del rovell amb la closca de l'ou. En trencar l'ou podem contaminar el recipient i el mateix ou amb els gèrmens de la closca".

I afegeix: "Les mans, els draps de cuina, les superfícies de treball o qualsevol altre estri de cuina poden actuar com a transportador de gèrmens".

L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha elaborat una sèrie de consells per a la preparació d'aliments amb ou i com els hem de conservar.